Fa uns mesos remenant els papers d'una actriu, una actriu amb majúscula, em va caure a les mans aquest plec de tangos.
Un tango és un monòleg.
Així com les àries a l'òpera, el moment àlgid d'un personatge, el gran moment del personatge.
Quan assajaven amb tota la companyia i arribava el monòleg d'un personatge en una escena, per treballar-lo després amb l'intèrpret en qüestió, se'l saltaven tot dient: “anem tango avall”.
Aquests són tots escrits per Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau.
I tots ells estan protagonitzats per dones, són les heroïnes de les seves peces més populars.
Ara bé, no ho tinc clar, que siguin heroïnes, penso que són dones com jo, que es troben en circumstàncies molt semblants a les nostres, a les que vivim avui.
M'agrada pensar que són com jo perquè protesten, lluiten, es rebelen, i se'n saben sortir. Ara que ho dic potser sí que precisament per això sí que son heroïnes...
Ho eren, per a la meva amiga, l'actriu en majúscula.
I voldria esbrinar si encara ho són per a nosaltres...
I per a mi, una actriu en minúscula....
Veniu a descobrir-ho a LA GLEVA TEATRE