BERTA I MARIÀ
Actriu
una comèdia, una parella, una tendresa...
Un text entranyable de l'Ever Blanchet, la història d'una parella, al llarg dels anys, una vida, una parella (o no), uns records (i uns oblits) una tendresa... Una mica de comèdia i divertiment, i una mica molt de tendresa i sentiment.
Per mi un honor aquest colze a colze amb el gran (que no vell) Roger Pera. En teníem ganes!
entrades aquí: ENLLAÇ VENDA ENTRADES
estrena 11 d'abril, fins al 5 de maigTEATRE GAUDÍ
més informació BERTA I MARIÀ-TEATRE GAUDÍ
Teníem pendent fer alguna cosa amb el Roger, i finalment... una comèdia, una parella, una tendresa...
Autor
Ever Blanchet
Direcció
Maria Clausó
Repartiment
Lali Barenys
Roger Pera
Disseny de vestuari
Edgar Blanco (Niño de teatro)
Disseny d’escenografia
Teatre de la Nau
Assistent de moviment
Èlia Genís
Producció executiva
Roxana Diaz
Producció
Teatre de la Nau
Comunicació Teatre Gaudí
Àlex Sánchez Aragón
Tendresa i humor per Iolanda G. Madariaga
Una comèdia del quotidià que condensa el darrer i relliscós tram de la relació d’una parella: La Berta i el Marià són un matrimoni tradicional amb una relació que esdevé extraordinària -que no vol dir fantàstica. La mirada divertida i irònica d’Ever Blancher s’escampa per un plantejament de situacions versemblants amb un punt d’absurd i molta tendresa. Una direcció de Maria Clausó molt clara que mou els dos únics personatges en un espai potser massa gran pel combat que es lliure en un quadrilàter d’intimitat absoluta. Però allò que deixa bocabadats els espectadors que s’acosten al Teatre Gaudí, és l’enorme treball actoral dels dos intèrprets en anar-se carregant d’anys a cada escena. Un treball subtil que té en compte els canvis de situació de la parella. Ambdós transiten el delicat espai temporal de la breu comèdia amb seguretat i fermesa. No obstant, Lali Barenys -un torrent de vitalitat a «Tots els dies arriben»-, excel·leix en la progressió cap a una vellesa plena de replecs i matisos. Queden poques funcions a la Sala Gran del Gaudí, però tan de bo aquest entranyable parell tinguin una llarga vida per tots els teatres del territori.
podeu llegir la critica seguint l'enllaç RECOMANA BERTA I MARIÀ
Andreu Sotorra critica Berta i Marià
...Hem vist a l'actor Roger Pera fent en altres ocasions de criatura. Aquí, agafa l'altra cara de la moneda i reflecteix amb el gest, l'expressió i la sornegueria imprescindible el salt cap a la vellesa. Parla d'un llibre de Sala i Martín, del Barça, de casa, vaja, i això el fa encara més sincer i més pròxim a l'auditori.
Hem vist recentment l'actriu Lali Barenys fent de mare i muller enganyada, després de vint anys de matrimoni, a «Tots els dies arriben», a la mateixa sala, que per cert es reposarà per segona vegada la temporada 2024-2025. Aquí, fa un salt també, en cadascuna de les quatre etapes, des de la jovialitat fins a l'àvia que enyora el vell amor i que té novament la lucidesa d'esborrar el passat per tornar a començar. Hi desprèn tant l'energia inicial com la delicadesa del final del camí...
crítica sencera a Recomana Andreu Sotorra Berta i Marià
Hay que destacar que Lali plasma muy bien los achaques de la vejez en la última parte de la obra en la que sus movimientos son poco ágiles y se muestra a ratos perdida... Berta i Marià os hará pasar un buen rato, poniendo en solfa los estragos de esta pareja al ir cumpliendo años juntos o no. Los dos actores se lucen, En esta obra Pera da su peculiar toque tranquilo y perplejo ante las situaciones, como si te lo estuviera contando a ti, con salidas en el mismo tono reposado, que te hacen reír.
elrincondeltaradete.critica Berta i Marià
Una interpretació esforçada, particularment brillant quan els fins a cert punt pizpirets cinquantons s'han de convertir en ancians, fa de “Berta i Marià” un espectacle agradable, ple de tendresa i no mancat de cops d'humor.
/catalunyapress. critica berta-maria-
El millor de l’obra: la interpretació i la caracterització.
https://www.espectaculosbcn.com/critica-berta-i-maria/
Altres
TOTS ELS DIES ARRIBEN
MALEÏDES LES GUERRES (i aquell qui les va fer)
PREMI DE LA CRÍTICA SERRA D'OR
