"ON ERES? ON ERES?"

Fa poc més d'un any que vaig decidir que volia tornar a fer teatre, i no em podia imaginar que passaria tot el que està passant.  Primer amb Tots els dies arriben, ara amb Berta i Marià i  preparant Els Tangos de Sagarra (aviat us en parlaré amb detall...) això és molt, 3  obres en un mateix any, en l'any de tornada.

Fa uns dies una actriu reconeguda a la sortida del teatre em va voler saludar i amb entusiasme em deia: "on eres? on eres?"

Suposo que la resposta és vivint i fent de mare, i guanyant-me les garrofes per poder seguir endavant amb els meus fills. Però seguia sent actriu i volent fer teatre. Segueixo sent actriu, com ho he seguit sent tots aquests anys de sequera, de reinventar-me, de créixer, de patir i de gaudir, de fer de mare.
Quan la filla petita se't fa adolescent i et diu, sí, mama, fes-ho! se t'obren mil portes que no sabies si encara hi eren, i treus el nas i proves, i de cop, tornes a sentir coses que havies sentit fa vint anys quan començaves a fer teatre, quan el públic t'aplaudia, la gent s'emocionava, i notes que potser torna, que potser torna tot allò, aquell somni, aquell desig...potser torna a ser possible.

Ara toco de peus a terra, com m'ha tocat fer sempre, i ja descansaré quan tingui les tres perles estrenades i en marxa, una combinació perfecta, tres feines, tres obres que aviat aniran soles.

I no n'hi hauria d'haver prou amb això per guanyar-me les garrofes i exercir la meva professió i ser mare sense patir per si arribem a final de mes?

Ja ho veurem, el 2024 tot just ha començat....