ELS SET CONTRA TEBES I ANTIGONA

Sobre l'obra

En acabar de llegir els set contra Tebes, d'Esquil, sembla que se t'imposi la possibilitat de continuar lIegint Antígono, de Sofocles.Totes dues obres estan basades en la mateixa historia, transcorren al Palau Reial o al seu voltant, i justament en el mateix moment en que acaba la primera, amb el doble fratricidi d'Eteocles i Polinices, comença la segona, en que Antígona decideix enterrar tots dos germans, encara que ho prohibeixi la Ilei proclamada pel nou monarca Creont Tot plegat quadra perfectament. Ambdues obres es podrien presentar la mateixa nit, i l'exit estaria garantit ...

Pero sembla que aixo no s'ha fet encara, o, almenys, no gaire sovint. Per que? LAIET em va fer aquesta proposta, i jo la vaig trobar interessant, fascinant, i em vaig dedicar amb entusiasme a intentar fer meu aquest projecte. Els estils i els punts de vista d'aquests dos magnífics autors, Esquil i Sofocles, no coincideixen, és ciar. Viuen al mateix món, pero es «llegeixen» diferent. Tan impossible ens sembla unir les vores de I'abisme que separa les seves obres, que, de vegades, arribem a desesperar. Ja fa temps que la gent del teatre va desistir d'intentar-ho. Emocionat pel repte que representava resoldre aquest problema, vaig decidir provar-hi sort.

Després d'analitzar la situació, vaig enten dre que el que abans semblava desventura podia esdevenir ventura si respectavem les diferencies enlloc d'anar buscant una unió igualada a qualsevol preu. Les estructures basiques de les obres han de quedar intactes, pero les seves correlacions organiques han de garantir els ponts estesos entre elles; els ponts que cal construir amb arcades fermes i amples perque I'espectador pugui creuar comodament d'un costat a I'altre. O'aquesta manera, la diferencia d'estils pot convertir-se en una sorpresa encantadora que hi afegeix un nou punt de vista, i no representar cap destorb.
Deixo al marge, ara, el teixit fi (ponts petits i passadissos secrets que hi vaig haver de trobar)i em fixo només en el gran pont que es construeix entre les dues obres: la vida seguida a través deis personatges. Vaig col·locar Hemon, Creont, Tiresies i el guardia (personatges que apareixen només a Antígono) també a E/s set contra Tebes.Antígona i Ismene ja apareixien a totes dues obres, alhora que Eteocles, príncep que mor al final d'E/s set contra Tebes, el faig reviure a Antígono com a corifeu del cor deis morts 

D'aquesta manera s'ha anat formant un cercle de set personatges que cobreixen tot el teixit de les dues obres, i I'espectador pot seguir-ne ara les desventures des de la guerra de Tebes, a la primera part, fins a I'ensorrament moral de la ciutat en la postguerra de la segona part

No és ara el moment d'analitzar totes les decisions que m'exigia aquell salt mortal i dramatúrgic, pero cal mencionar que tots els textos deis missatgers i deis cors estan repartits entre els personatges ja esmentats seguint-ne la propia logica. Totes dues tragedies, enlla¡;ades d'aquesta manera, creen un cos ferm i fascinant que no perden les propietats que des de sempre les distingeixen. Cal reconeixer que el treball ja estava molt avan¡;at en comen¡;ar; perque la mestrívola ma de Caries Riba, que va traduir ambdós textos d'una manera excel·lent, ja va unificar-ne el to fins a un cert punto per la qual cosa no em vaig sentir desemparat en cap moment mentre adaptava les obres.

Espero i desitjo que la mateixa il·lusió que he sentit, juntament amb els actors i els col·laboradors, mentre creavem aquesta obra, la senti el nostre públic i en frueixi.