ELS SET CONTRA TEBES I ANTIGONA

Sobre l'obra

En acabar de Ilegir E/s set contra Tebes, d'Esquil, sembla que se t'imposi la possibilitat de continuar lIegint Antígono, de Sofocles.Totes dues obres estan basades en la mateixa historia, transcorren al Palau Reial o al seu voltant, i justament en el mateix moment en que acaba la primera, amb el doble fratricidi d'Eteocles i Polinices, comen¡;a la segona, en que Antígona decideix enterrar tots dos germans, encara que ho prohibeixi la Ilei proclamada pel nou monarca Creont Tot plegat quadra perfectament.Ambdues obres es podrien presentar la mateixa nit, i I'exit estaria garantit ...

Pero sembla que aixo no s'ha fet encara, o, almenys, no gaire sovint. Per que? LAIET em va fer aquesta proposta, i jo la vaig trobar interessant, fascinant, i em vaig dedicar amb entusiasme a intentar fer meu aquest projecte. Els estils i els punts de vista d'aquests dos magnífics autors, Esquil i Sofocles, no coincideixen, és ciar. Viuen al mateix món, pero es «llegeixen» diferent. Tan impossible ens sembla unir les vores de I'abisme que separa les seves obres, que, de vegades, arribem a desesperar. Ja fa temps que la gent del teatre va desistir d'intentar-ho. Emocionat pel repte que representava resoldre aquest problema, vaig decidir provar-hi sort.

Oesprés d'analitzar la situació, vaig enten dre que el que abans semblava desventura podia esdevenir ventura si respectavem les diferencies en Iloc d'anar buscant una unió igualada a qualsevol preu. Les estructures basiques de les obres han de quedar intactes, pero les seves correlacions organiques han de garantir els ponts estesos entre elles; els ponts que cal construir amb arcades fermes i amples perque I'espectador pugui creuar comodament d'un costat a I'altre. O'aquesta manera, la diferencia d'estils pot convertir-se en una sorpresa encantadora que hi afegeix un nou punt de vista, i no representar cap destorb.
Deixo al marge, ara, el teixit fi (ponts petits i passadissos secrets que hi vaig haver de trobar)i em fixo només en el gran pont que es construeix entre les dues obres: la vida seguida a través deis personatges. Vaig col'locar Hemon, Creont, Tiresies i el guardia (personatges que apareixen només a Antígono) també a E/s set contra Tebes.Antígona i Ismene ja apareixien a totes dues obres, alhora que Eteocles, príncep que mor al final d'E/s set contra Tebes, el faig reviure a Antígono com a corifeu del cor deis morts 

D'aquesta manera s'ha anat formant un cercle de set personatges que cobreixen tot el teixit de les dues obres, i I'espectador pot seguir-ne ara les desventures des de la guerra de Tebes, a la primera part, fins a I'ensorrament moral de la ciutat en la postguerra de la segona part

No és ara el moment d'analitzar totes les decisions que m'exigia aquell salt mortal i dramatúrgic, pero cal mencionar que tots els textos deis missatgers i deis cors estan repartits entre els personatges ja esmentats seguint-ne la propia logica. Totes dues tragedies, enlla¡;ades d'aquesta manera, creen un cos ferm i fascinant que no perden les propietats que des de sempre les distingeixen. Cal reconeixer que el treball ja estava molt avan¡;at en comen¡;ar; perque la mestrívola ma de Caries Riba, que va traduir ambdós textos d'una manera exceHent, ja va unificar-ne el to fins a un cert punto per la qual cosa no em vaig sentir desemparat en cap moment mentre adaptava les obres.

Espero i desitjo que la mateixa iHusió que he sentit, juntament amb els actors i els coHaboradors, mentre creavem aquesta obra, la senti el nostre públic i en frueixi.