ARA NATURA

Ara natura

Ara que rego la terrassa amb tanta ràbia
que les rajoles em tornen freda l’esquitxada, 
ara que odio la papallona que el geranis amb ànsia
devora i lleugera les tomaqueres em forada, 
ara que les gavines xisclen  i en vida subterrània
s’hi amaguen coloms i alguna rata pinyada,

Ara que em miro aquest retall de cel des de la gàbia,
Ara, natura, t’enyoro i et reclamo en pregària.

Ara que sense sentit surt tímid el sol 
que cortines i protectores persianes ratllen,
ara que plou més suau que mai sobre el bassiol  
i plenes de vent  i verd les places exhalen,
ara que a la platja l’arena sospira sense consol 
i les arestes d’aigua les tristes pedres salen,

Ara que em miro aquest retall de blau des del faristol,
Ara, natura, t’enyoro i et reclamo amb desconsol.  

Ara que sé que només per amor moriria
i que el pèndol fa dies que no es mou del mateix costat,
ara que els orfes del món canten al nou dia
i les mares orfes de fills fan sanefes de soledat,
ara que els avis moren sense carícia
i les infermeres fan màgia amb tant d’amor arrogat,

Ara que em miro aquest retall de mort amb covardia,
Ara, natura, t’enyoro i et reclamo cada dia.

Ara que ens tapem la cara amb tant de zel
que ens reconeixem només per l’arc de les celles,
Ara que aviat no sabrem olorar la mel
ni reconeixerem el camí de les estrelles,
Ara que una abraçada és el més gran anhel
i d‘absència febril se’ns mullen les parpelles,

Ara que em miro aquest retall d’amor des del desgel,
Ara, natura, t’enyoro, et reclamo i et soc fidel.

Ara que sé que un virus ens guanya la partida
i que ni tots els diners del món ens salven de l’abisme,
Ara que sé que ser  petit o gran no és qüestió de mida
i que al planeta tots som víctimes d’aquest sisme,
ara que no compro cap resposta de fel guarnida
i que detesto cada detall d’aquest capitalisme,

Ara que em miro aquest retall de món i veig la ferida,
Ara, natura, t’enyoro i proclamo: salvem-nos la  vida.

Barcelona, abril 2020