EL NOSTRE PA DE CADA DIA
Poesia
El nostre pa de cada dia Homenatge a Granollers 1938
La nena que feia la cua pel pa negre al mercat
va tenir sort.
La nena que feia la cua pel pa negre al mercat
i que encara no havia perdut les ganes de jugar,
va tenir sort.
La nena que feia la cua pel pa negre al mercat,
que encara no havia perdut les ganes de jugar
i que va ser foragitada de la cua perquè no parava de saltar ,
va tenir sort.
La nena que feia la cua pel pa negre al mercat,
que encara no havia perdut les ganes de jugar,
que va ser foragitada de la cua perquè no parava de saltar
i no sabia com explicaria a la mare que tornava sense el pa
va tenir sort.
La nena que feia la cua pel pa negre al mercat,
que encara no havia perdut les ganes de jugar,
que va ser foragitada de la cua perquè no parava de saltar,
que no sabia com explicaria a la mare que tornava sense el pa
i que es va ocultar entre els carrers per plorar d’amagat ,
va tenir sort.
La nena que feia la cua pel pa negre al mercat,
que encara no havia perdut les ganes de jugar,
que va ser foragitada de la cua perquè no parava de saltar,
que no sabia com explicaria a la mare que tornava sense el pa,
que es va ocultar entre els carrers per plorar d’amagat
i que va sentir xiular la bomba abans de caure al mercat ,
va tenir sort.
La nena que feia la cua pel pa negre al mercat,
que encara no havia perdut les ganes de jugar,
que va ser foragitada de la cua perquè no parava de saltar,
que no sabia com explicaria a la mare que tornava sense el pa,
que es va ocultar entre els carrers per plorar d’amagat,
que va sentir xiular la bomba abans de caure al mercat
i que va mossegar fort la seva branqueta collar ,
va tenir sort.
La nena que feia la cua pel pa negre al mercat,
que encara no havia perdut les ganes de jugar,
que va ser foragitada de la cua perquè no parava de saltar,
que no sabia com explicaria a la mare que tornava sense el pa,
que es va ocultar entre els carrers per plorar d’amagat,
que va sentir xiular la bomba abans de caure al mercat,
que va mossegar fort la seva branqueta collar
i que va veure que el pa dels morts ara era pa vermell de sang ,
va tenir sort.
La nena que feia la cua pel pa negre al mercat,
que encara no havia perdut les ganes de jugar,
que va ser foragitada de la cua perquè no parava de saltar,
que no sabia com explicaria a la mare que tornava sense el pa,
que es va ocultar entre els carrers per plorar d’amagat,
que va sentir xiular la bomba abans de caure al mercat,
que va mossegar fort la seva branqueta collar,
que va veure que el pa dels morts era vermell de sang
i que el pa ara vermell, ni negre ni blanc, ja no era pa ,
va tenir sort.
va tenir sort de saber que sempre més tocaria lluitar,
lluitaria per sobreviure,
lluitaria per no oblidar,
lluitaria perquè mai més no li robessin el pa.
Barcelona - Móra d’Ebre maig 2019
Homenatge a Granollers
Altres
1er PREMI POESIA INÈDITA
