EL FIL

El fil

Estiro el fil que em noto als llavis

i que , d’entre les dents, dolorós, em ve de gola avall.

Estiro el fil suaument enfora ,

per treure un no sé què, delitós, del seu amagatall.

Estrebo el fil encallat a la boca de l’estómac,

es desfà un nus, però l’ham recòndit encara no és al final.

Pouo el fil que em nia a la panxa,

m’estripa el centre i puja espinós de l’espluga abismal.

Tinc a les mans un embolic de fil àlber,

un gargoteig insòlit que esbossa i pregona dolor animal.

Un babel blanc que dibuixa belles formes,

de tan incerta lectura que el tornaria al túnel ancestral.

Estiro el fil amb l’esperança que fineixi,

vull parir aquesta pedra expulsant-la amb crit indòmit i

bestial.

Estiro el fil d’un no sé què que m’esclavitza,

fins que em neixi de la boca amb lletres clares un gran

PROU DE FER-NOS MALEl buit al pou,

el nus de l’ham,

l’embolic a les mans.

El plor del món.

El prou als llavis.

El buit del món,

el nus als llavis, 

l’embolic de l’ham. 

El plor al pou. 

El prou a les mans, el prou a les mans.