kintsugi
Mira’m als ulls.
Soc el plat que has llençat al terra
I que has celebrat que es trenqués
Soc cada bocí de plat esmicolat
Que no serà qui era mai més
Soc la cola i cada bri de desferra
ceràmica que recomponc amb deler
Soc cada esquerda d’un jo renovat
Molt més perfecte que abans del teu bes