Refugiades (Barcelona mirant Síria )
Prenen cafè en silenci
cadascuna a la seva taula,
perfectes desconegudes,
cullereta de sucre,
sabates enllustrades.
A la tele hi ha dones
que busquen refugi,
que travessen mars
i rius i vies i camps
dones amb família,
dones plenes de fang.
Veient-les fugir
les travessa,
silenciosa,
la mateixa certesa:
"més d'una,
probablement,
camina amb el seu maltractador
al costat."
En sortir no es diuen res,
Però es reconeixen mútuament :
un regalim de fang
a les boques
les delata.