REFUGIADES

Poesia

Refugiades    (Barcelona mirant Síria )

Prenen cafè en silenci
cadascuna a la seva taula,
perfectes desconegudes,
cullereta de sucre,
sabates enllustrades.

A la tele hi ha dones 
que busquen refugi, 
que travessen mars 
i rius i vies i camps 
dones amb família,
dones plenes de fang.

Veient-les fugir
les travessa, 
silenciosa, 
la mateixa certesa: 
"més d'una,
 probablement, 
camina amb el seu maltractador 
al costat."

En sortir no es diuen res,
Però es reconeixen mútuament : 
un regalim de fang 
a les boques
les delata.

 

 

des de Barcelona mirant Síria

REFUGIADES

Altres

DOLORS

aquets poema forma part de l'espectacle MALEÏDES LES GUERRES

ARA NATURA

primavera del 20
Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia
Next Generation EU