T'ABRAÇO, EVA

T'ABRAÇO , EVA

M’expliques el vostre dolor amb tant de dolor, Eva,
amb una incomprensió tant profunda,
que em commou immensament.
Fins i tot em sembla que t’entenc.
Però després penso, 
no, 
no ho sé si ho puc entendre.

Ha mort sola, la mare.
No l’hem pogut abraçar, 
no l’hem pogut acompanyar,
no ens en podem acomiadar,
no la podem enterrar.
Ja vaig aprendre fa vint-i-tres anys
que els rituals són importants.

I jo, ara, Eva, 
voldria almenys poder-te abraçar.

Però no, això tampoc no ho podrem fer.

De Barcelona a Sant Joan de Vilatorrada